La Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, va ser fundada l’any 1895.

Van fundar-la un nombrós grup de treballadors del camp i de les fàbriques de teixits que, després de la llarga jornada de treball d’aquella època, s’aplegaven a l’antiga cerveseria Valentí del carrer de Caldes, on van decidir formar un cor, fent seu el lema de ” Progrés, Virtut i Amor ” de Josep Anselm Clavé.

Poc després, quan ja el nombre de socis s’havia triplicat, van comprar un terreny dins del poble i al costat de la carretera, per construir-hi els seus propis locals. En el marc social de l’època, el 1908, on les diferències de classe encara eren molt acusades, els impulsors es van posar mans a l’obra només comptant amb el treball voluntari i els estalvis, sense rebre ni esperar cap mena d’ajut. Tant la construcció del primer edifici a tocar de carretera l’any 1908, com la de la sala d’actes el 1911, van convertir-se en un autèntic esclat de voluntarisme com mai s’havia vist a Sentmenat; i es que només una noble causa d’alliberament moral podia despertar aquell sentiment de superació i autoestima entre els treballadors sentmenatencs.

Per raó de la meva edat, ja tinc 76 anys, en la meva joventut vaig poder parlar encara amb alguns dels testimonis directes d’aquella gran “moguda” sentmenatenca. M’explicaven que, després de treballar tot el dia al camp o a la fàbrica, anaven fins a la mitja nit a picar fonaments o a rebaixar el terreny a la llum de llanternes d’oli; o a carregar carros de rocs o sorra a la riera al vespre i a les fosques i que, al mestre paleta que dirigia l’obra, no li van faltar mai manobres voluntaris per tirar de corriola o fer morter.

Amb la finalitat d’obtenir diners per finançar l’obra, la Societat Coral va emetre accions voluntàries de cinc pessetes i obligacions de vint-i-cinc pessetes a un interès del tres per cent anyal, que varen ser comprades en la seva majoria pels mateixos socis.

En aquella època, el mestre i director de la massa coral era el Sr. Josep Olivella i Astals, que va exercir aquest càrrec fins als anys de la nostra guerra civil. Acabada l’obra de construcció, en els nous locals s’hi celebraven concerts de cant i s’hi convidava altres corals germanes dels pobles de la rodalia. També s’hi feia ball, cinema, ballades de sardanes, representacions teatrals i, per Pàsqua florida, també s’hi organitzaven cantades de caramelles que recorrien tot el poble. El juny de l’any 1936 i per celebrar el 25è aniversari de la construcció de la sala d’actes, es van fer uns ballets dirigits pel mestre Magí Ramentol i interpretats pels mateixos socis joves, que van ser molt celebrats.

El dia 18 de febrer de l’any 1927, la Societat Coral va crear la secció de Cooperació i Consum Agrícola, amb la finalitat de proveir als associats de tots els articles necessaris per a la vida i treball dels pagesos, al seu preu just i amb les millors condicions de mesura i qualitat. Aquell mateix any també es va procedir a instal·lar en els locals de la Societat un molí triturador de gra. Aquest molí fariner era aleshores molt necessari al poble perquè no n’hi havia cap i fins llavors s’havia d’anar a moldre a Caldes de Montbui o a Palau.

En esclatar la Guerra Civil, a la Societat hi va haver el sindicat anarquista de la C.N.T. Acabada la sagnant contesa i per acord de la ” Comisión Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas”, els locals de la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca van ser expropiats a l’empara de la “Ley de Resposabilidades Politicas” del 9 de febrer de 1939. D’aquesta manera i per llei de vida, els seus fundadors arribarien al final dels seus dies amb el desengany i la infinita recança d’haver estat desposseïts d’allò que, amb tanta il·lusió i esforç, havien aixecat en els seus anys de joventut.

No obstant i això, a començaments de l’any 1988 i aprofitant una nova disposició legal que afectava l’impost de successions i donacions, es va aconseguir la recuperació de la propietat de la majoria dels nostres locals; no de tots.

El cant coral va ser expressament prohibit al local que, en l’inici d’aquesta nova etapa, va ser oficialment batejat amb el nom postís de “Cafè Nacional”. Poc després van passar a dir-se “Centro Nacional de Cultura y Deportes” i més endavant “Grupo de Educación y Descanso de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos”.

En l’any 1949 i en el marc de l’hostilitat contra tot el que fos català, el jove Josep Duran i Mer, que havia estudiat música i aleshores estava fent la carrera de medicina, va tenir la gosadia d’organitzar un cor de caramelles que va recórrer tot el poble cantant la sardana “La dansa de l’amor”. Dos anys després i arran d’unes altres caramelles dirigides pel mateix mestre, va néixer la nova coral integrada per la quasi totalitat del nois joves de Sentmenat.

Aquesta nova coral no es va caracteritzar precisament per tenir bones relacions amb la junta que dirigia els locals i les raons i picabaralles eren força freqüents; ells volien fer-nos ser un cor pertanyent a “Educación i Descanso” i ens temptaven amb els beneficis que això ens comportaria, però nosaltres volíem ser d’en Clavé, com els nostres pares i avis. Ens van tancar la porta i el piano amb clau i els joves els vam espanyar per poder continuar assajant; això ja va ser massa i el mestre Duran va ser cridat a comptes per la junta. Posteriorment i després d’un viatge que, per fer consultes, van fer a Barcelona el mestre Duran i alguns membres de la junta, la cosa es va suavitzar i vam ser tolerats dins d’aquells locals.

L’any 1957, quan vam voler restituir el bust d’en Clavé al seu lloc d’honor que havia ocupat anteriorment, una malintencionada denuncia dient que preparàvem un acte subversiu va fer que vingués la policia per interrogar el president dels cantaires i d’altres persones relacionades amb el cor; sortosament no va passar res i el bust d’en Clavé va tornar a poder ocupar el seu lloc. També i, després d’un llarg estira i arronsa, vam aconseguir treure al carrer el recuperat vell estendard que en temps passats tantes cantades havia presidit. El vam poder treure en públic amb la condició que féssim desaparèixer la paraula “obrera” que hi havia brodada amb el nom complert de la societat coral. Però no la vam fer desaparèixer, sinó que la vam tapar amb un llaç que, després més endavant va caure i ja no li vam tornar a posar.

L’any 1964, el mestre Josep Duran junt amb la seva esposa Maria-Rosa Farriols i els seus fills, van anar a viure a Terrassa, on el mestre aleshores ja metge, va obrir-hi un consultori. Això va fer que no donés l’abast amb la feina i molt a contracor, va deixar de fer-se càrrec de la direcció de la coral, que no va continuar i es va dissoldre.

Anys després i amb l’arribada dels primers ajuntaments democràtics, es va canviar el nom de diversos carrers de Sentmenat i entre ells, el passeig de la carretera, que va recuperar el nom de Passeig de Josep Anselm Clavé.

Mentrestant i al llarg de tot aquest temps, el mestre Josep Duran ja havia aconseguit establir-se com a metge pediatra a Terrassa, sense trencar mai la relació amb el seu estimat poble on continuava tenint casa. A la tardor de l’any 1979, va tornar a organitzar i a fer-se càrrec de la coral, que va reprendre els assajos iniciant així una nova i fecunda etapa ja que un bon nombre de noies joves es van incorporar a la coral, que es va convertir així en una coral mixta. Més endavant i amb i alguns dels cantants de la mateixa coral, va formar un grup de cant d’havaneres.

Malauradament, l’estimat mestre Josep Duran va morir l’u desembre de l’any 1986.

A partir d’aleshores, la seva filla Maria-Pepa Duran Farriols es va fer càrrec de la direcció de la coral, i el seu fill Pere, músic i metge pediatra com el seu pare, es va fer càrrec del grup de cant d’havaneres.

La nova i actual directora, Maria-Pepa Duran, que des de sempre ha estat molt vinculada a la nostra coral, havia iniciat els seus estudis musicals amb el seu pare. Va estudiar posteriorment en el Conservatori Superior Municipal de Barcelona i va obtenir el Títol Superior de Solfeig i Harmonia i el Títol professional de Piano de la mà dels mestres Josep Poch, Carles Guinovart, Mª. Teresa Balcells i Sofia Puche i també de Cant Coral amb el mestre Enric Ribó. És llicenciada en Geografia i Historia per la universitat de Barcelona. Professionalment està dedicada a l’ensenyança de la música, i des de l’any 1982, és professora titular de Piano i Llenguatge-Harmonia en el Conservatori Professional de Música de Terrassa. Deixeu-me que us digui que ens l’estimem molt i no se si ens la mereixem.

La coral la Glòria Sentmenatenca actualment duu a terme un seguit d’activitats i concerts, entre els que cal destacar:
– Les Caramelles, per Pasqua. Trobades de Caramelles a diferents llocs.
– Concert del Memorial Mestre Josep Duran.
– Concerts i Missa de Nadal.
– Cantada institucional de l’11 de setembre.
– Diferents intercanvis coral

Del Grup d’havaneres La Glòria cal destacar les seves actuacions ja tradicionals com;
– Cantada institucional de l’11 de setembre a Sentmenat.
– Trobada d’havaneres a Manresa

L’any 1995, la nostra Societat Coral va celebrar el seu centenari amb tot un seguit d’actes commemoratius. En aquesta ocasió, l’1 d’agost el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar concedir a la Societat Coral Obrera La Gloria Sentmenatenca la Creu de Sant Jordi. En el document que acompanya aquest preuat guardó, s’hi pot llegir:

“Entitat centenària que ha dut a terme una tasca social i cultural a la vila de Sentmenat partint dels ideals del músic J. Anselm Clavé, tant en la vessant de la formació musical i cívica del jovent, com en la defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes.”

Actualment en els locals de la nostra entitat, on hi torna a lluir amb joia el seu verdader nom a la façana, hi troben aixopluc diversitat de seccions i agombolen una gran part dels actes culturals que es fan a la nostra vila.

Jaume Verdaguer

Sentmenat a Novembre de 2010